Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2008

'A xanques i a barranques...'

Imatge

Crac

i de sobte . es va trencar en mil bocins (sense avisar) _________________ que es van escampar (dolorosament) _________________ en una extranya i densa suspensió ( crac) _________________ _ [Tuàutem]

L’espera

Tantes coses et troben a faltar. Cada dia està ple d’instants que esperen les mans petites que, tantes vegades, van agafar les meves. Ens hem d’acostumar a la teva absència. Ja ha passat un estiu sense els teus ulls i el mar també s’hi haurà d’acostumar. El teu carrer, durant molt temps encara, esperarà davant la porta, pacient, els teus passos. No se’n cansarà mai perquè, esperar, ningú no ho fa tan bé com un carrer. I jo sóc ple d’aquesta voluntat de ser tocat per tu, mirat per tu. I que em diguis què fer amb la meva vida, mentre els dies de pluja o de cels blaus ja estan organitzant la soledat. Joan Margarit

(?)

(...)

Punto

Imatge
Todo empieza en un punto. El cursor se detiene y deja una marca en la pantalla. Desplazado rápidamente, vuelve a dejar una huella diminuta: ambas señales constituyen los límites de una línea, la primera línea que rasga la superficie. El cursor imprime un punto; pero éste no se inscribe como una sombra imperceptible, un círculo infinitamente concentrado que trata de ocupar la menor superficie posible; antes bien, el cursor desplaza dos cortas líneas delgadas que se cortan en ángulo recto. En el cruce de éstas se halla el punto. Éste, por tanto, se materializa gracias a la intersección de dos líneas rectas. El punto es un cruce. Del mismo modo, el arquitecto que dibuja con un instrumento manual no clava la punta del lápiz, la pluma o el compás en el papel sino que, ayudado por una escuadra y un cartabón, traza dos someras líneas idénticas a las que aparecen en la pantalla y que definen o materializan un punto. Las líneas en cruz visualizan y determinan la posición del punto, del punto d...