Tuàutem

[1839; de xerra i meca , és a dir 'xerra estantissa, vana'] f Fet de parlar sense substància.

[s. XVI; de xerrar ] f Mot emprat en l'expressió moure xerra loc verb Xerrar, parolejar.

[s. XIV; d'origen expressiu amb probable influx del ll. moechus , i aquest, del gr. moikhós 'efeminat; adúlter'] 1 1 adj Sense pèl. Tenia la barba meca. __ 2 adj i m Barbamec. __ 3 fer el mec fig Fer-se veure. 2 adj fig Beneit, ximple. 3 m i f RAM Vedell.

potser si millor donar-li voltes al tarro que deixar que el tarro ens volti potser si _ _ [Tuàutem]

Per què serà que mirant endavant ens oblidem del que tenim darrera?

Es va recolzar en aquelles darreres ràfegues de llum per atansar-se al llit on, sota les mantes, dormia una nena, preciosa i ignorant de qualsevol altre lloc que no fos aquell. Ann Deverià la mirà - però amb una mirada per la qual mirar ja és una paraula massa forta - mirada maravellosa que és veure sense preguntar-se res, veure i prou - una cosa semblant a dues coses que es toquen - els ulls i la imatge - una mirada que no pren sinó que rep , en el silenci més absolut de la ment, l' única mirada que realment ens podria salvar - verge de qualsevol pregunta, no marcada encara pel vici de saber - única innocència que podria prevenir les ferides de les coses quan penetren de l'exterior en el cercle del nostre sentir - veure - sentir - perquè no seria res més que un meravellós ser davant , nosaltres i les coses, i rebre tot el món als ulls - rebre - als ulls - el món . Així només les mares de Déu sota les arcades de les esglésies saben veure l'àngel que davalla dels c...