Xerinola
[1803; comú amb el cast. chirinola , que significà al s. XVI 'baralla, desori', del nom de la batalla de Cerignola (1503), on molts, castellans i catalans, es vantaren d'haver participat] f Gresca, tabola, soroll festiu. Batalla de Cerignola Fet d'armes ocorregut a Cerignola (Pulla, Itàlia) el 28 d'abril de 1503, decisiu en la guerra entre Lluís XII de França i Ferran el Catòlic per al repartiment del regne napolità, que havien arrabassat de comú acord a Frederic II de Nàpols. L'exèrcit, que havia assolit de trencar el setge de Barletta pels francesos, era format per mercenaris catalans, castellans, gallecs i alemanys, sota el comandament suprem de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità. La infanteria (uns 4.500 homes) era comandada per Pedro Navarro i Diego de Paredes, mentre que l'artilleria ho era per Diego de Mendoza i Fabriccio Colonna, i la cavalleria, per Pere de Pau i Prospero Colonna. Les forces franceses, especialment la cavalleria, toparen...