Tuàutem

En una famosa pintura de 1916 Francis Picabia escribió: "Il n'est pas donné à tout le monde d'aller à Barcelone". No me extraña que estas palabras, que parecen situar nuestra ciudad en el lugar selecto y distinguido que se merece, al alcance no de todos sino de unos poco, los verdaderos modernos, hayan sido casi siempre interpretadas como un homenaje, como una prueba más de las afinidades que existían entre Piacbia y Barcelona y, por extensión, entre Barcelona y la vanguardia. Se olvida, sin embargo, que con ellas Picabia estaba parafraseando una célebre máxima clásica ("Non licet omnibus adire Corinthum": "No todos pueden ir a Corinto"), que se refería a las míticas putas de aquella ciudad antigua, a la extraordinaria leyenda que hacía de las putas de Corinto las más caras del mundo, de forma que no cualquiera, en efecto, podía pagarlas. Aunque no creo que las putas de Barcelona fuesen las más caras, sí que eran, en cambio, legendarias, o al menos...

Aquesta carta, amiga meua, serà llarga. No m’agrada massa escriure. Sovint he llegit que les paraules traeixen el pensament, però em sembla que les paraules escrites el traeixen encara més. Vós sabeu el que queda d’un text després de dues traduccions successives. I a més a més no sé com fer-ho. Escriure és una perpètua elecció entre mil expressions, cap de les quals no em satisfà, i sobretot cap no em satisfà sense les altres. Tanmateix jo hauria de saber que només la música permet els encadenaments d’acords. Una carta, fins i tot la més llarga, força a simplificar allò que no hauria d’haver estat: s’és sempre tan poc clar des que s’intenta ser comlplet! Voldria fer ací un esforç, no solament de sinceritat, sinó també d’exactitud; en aquestes pàgines hi haurà ratlles; ja n’hi ha. El que us demane (l’única cosa que encara us puc demanar) és de no passar per alt cap d’aquestes línies que tant m’hauran costat. Si és difícil viure, molt més incòmode és explicar la pròpia vida. Alexis o el ...

No se toma la molestia de responder. Vuleve la mirada hacia la ventana y durante un momento se queda contemplando la lluvia. - Algunos días no entiendo por qué llueve siempre de arriba para abajo. Me parece incluso injusto.