A vegades...

A vegades,
quan de bon matí em desperto la cara, torno a sentir la mà de la mare;
i si a la cuina em prepraro un cafè, recordo la seva manera de fer.
.
A vegades,
encara la crec arribar, claus en mà, com si vinguès de comprar el pa;
i asseguda al sofà, busco, innocent, aquell contacte que em rebia càlidament.
.
A vegades,
si vacil·lo un instant, inevitablement, sento que ella m'estaria animant;
nostàlgic aflora un record -subtil, contingut, delicat- des del fons del meu cor.
.
A vegades,
tot cuinant, improvitzo un nou plat i imagino els consells que m'hauria donat.
una melodia em balla pel cap, com m'hauria queixat si ella l'hagués cantat!
.
A vegades,
sense voler-ho, retorno a la infància. mare de déu: incertesa, por, nostàlgia.
fa rau-rau a la panxa, quant temps feia que no sentia aquesta anyorança...
.
A vegades,
quan s'acosta la nit i s'aixeca la lluna, recordo la seva darrera presència muda;
i tranquil·la, m'amago al meu llit, tot desitjant sentir el seu 'bona nit'.
.
A vegades,
només de vegades, encara hi ha moltes i agradables vegades.
.
.
[Tuàutem]

Comentaris