L'evidència

De tant en tant arriba la calma trista. La calma trista és densa, compacta i estàtica, i m'arrela per dins, reconnecta els records.

Avui que fa un sol radiant com el del primer dia que ja no hi vas ser, ha tornat la calma trista. Però en un instant, una evidència, la calma s'ha trencat.

Ploro com aquell dia que vaig saber que anava de debó. 

Ploro perquè me n'adono que han passat nou anys pleníssims sense tu, 

         i m'impressiona

Ploro de ràbia perquè me n'adono que m'hi he acostumat,

         i m'espanta

I de sobte, aquella llàgrima que lliscava galta avall, la del primer aniversari diferent, encara és aquella càlida carícia que sempre trobaré a faltar.