Tuàutem

i de sobte . es va trencar en mil bocins (sense avisar) _________________ que es van escampar (dolorosament) _________________ en una extranya i densa suspensió ( crac) _________________ _ [Tuàutem]

Tantes coses et troben a faltar. Cada dia està ple d’instants que esperen les mans petites que, tantes vegades, van agafar les meves. Ens hem d’acostumar a la teva absència. Ja ha passat un estiu sense els teus ulls i el mar també s’hi haurà d’acostumar. El teu carrer, durant molt temps encara, esperarà davant la porta, pacient, els teus passos. No se’n cansarà mai perquè, esperar, ningú no ho fa tan bé com un carrer. I jo sóc ple d’aquesta voluntat de ser tocat per tu, mirat per tu. I que em diguis què fer amb la meva vida, mentre els dies de pluja o de cels blaus ja estan organitzant la soledat. Joan Margarit

(...)

Todo empieza en un punto. El cursor se detiene y deja una marca en la pantalla. Desplazado rápidamente, vuelve a dejar una huella diminuta: ambas señales constituyen los límites de una línea, la primera línea que rasga la superficie. El cursor imprime un punto; pero éste no se inscribe como una sombra imperceptible, un círculo infinitamente concentrado que trata de ocupar la menor superficie posible; antes bien, el cursor desplaza dos cortas líneas delgadas que se cortan en ángulo recto. En el cruce de éstas se halla el punto. Éste, por tanto, se materializa gracias a la intersección de dos líneas rectas. El punto es un cruce. Del mismo modo, el arquitecto que dibuja con un instrumento manual no clava la punta del lápiz, la pluma o el compás en el papel sino que, ayudado por una escuadra y un cartabón, traza dos someras líneas idénticas a las que aparecen en la pantalla y que definen o materializan un punto. Las líneas en cruz visualizan y determinan la posición del punto, del punto d...

si _ de nit _ quan la gent dorm tranquil·la _ la lluna dibuixa filigranes _

[1522; del ll. rivalis 'el qui ocupa un costat d'un riuet o una riera per respecte al propietari de l'altre costat', der. de rivus 'rec, riera', d'on el sentit de 'competidor, adversari'] adj i m i f 1 Adversari en la competició per a assolir quelcom (l'amor d'algú, un premi, etc.). Dues dones rivals. Dos pobles rivals. Els dos rivals s'odiaven a mort. 2 Que aspira a igualar o a ultrapassar algú. Com a pintor de marines no té rival HOM: ribald.

Temps al temps i a poc a poc... que __ les ____ coses ________ caiguin _____________ pel ________________ seu ___________________ propi _______________________ PES _ i sedimentin tal com cal _______________________________ de forma natural ___________________________ ______ i consolidin _ I aquesta crosta que es formarà farà de coixí per un nou futur ple-de-tot-i-ple-de-res _ Un res magnífic per anar omplint _________ s e n s e __ p r e s s a ___________________________ amb sensacions contradictòries ___________________________ que haurem d'apendre a _ a s s a b o r i r _ _ [Tuàutem]

Mujer tejiendo junto a la ventana. Inesperadamente, entra en la habitación un NIÑO , sosteniendo algo en el hueco de la mano. NIÑO. Madre, mira qué te traigo. MADRE. ¿Qué me traes? NIÑO. Una luz. MADRE. ¿Dónde estaba? NIÑO. En la charca, debajo de la luna. MADRE. ¿Te vio alguien cómo la cogías? NIÑO. No, nadie. MADRE. Anda, préndemela pues en el pelo. Pausa. El NIÑO se alza sobre la punta de los pies y prende la luz en el cabello de la MADRE . Por un instante, la MADRE deja de tejer y sonríe. Historias mínimas Javier Tomeo

Sabeu, és genial això que els dies s' acabin . És un sistema genial. Els dies i després les nits. I un altre cop el dies. Sembla que s'hagi de donar per descomptat, però és ple de geni. I allà on la natura decideix col·locar els seus propis límits, hi esclata l'espectacle. Oceà Alessandro Baricco

La llàgrima més dolça ha vingut avui, a les dotze i poc, dotze i molt... és igual La llàgrima més dolça l'he sentit lliscant, ________________________________ (des del llit, a les fosques, esperant la son) galta avall, _________ plena de tristesa _________ plena de d'amor _________ plena de nostàlgia La llàgrima era densa La llàgrima era càlida _________ era només una _________ era una carícia _____________________ la que tant trobo a faltar _ _ [Tuàutem]

Culaquier luz es mejor que la noche oscura. ¿Por qué motivo sigo aquí? Está mi hijo, está mi mujer. ¿Será sólo eso? Preguntas y preguntas. No dudas. No inquietudes. Preguntas. Mi madre solía decirme: Cuando seas mayor comprenderás. No debo haber envejecido en absoluto porque no comprendo nada. _ Libro de Crónicas. 'Culaquier luz es mejor que la noche oscura'. António Lobo Antunez.

Una poma és massa. Mitja és poc. Què tal tres quarts?

Tornant a casa des d’algun lloc sense importància la M pensa amb tot allò que la densitat del dia amaga i no deixa emergir a la superfície. Les seves preocupacions surten a dialogar amb la nit però no saben expressar-se tal com són. Les paraules, en una batalla ja perduda, intenten vestir-les i sempre fan curt. Però les preocupacions lluiten per fer-se entendre. Lluiten i ploren. Ploren i creixen. Es fan grans i en la seva maduresa comencen a passejar per la nostra consciència en un anar i venir sense sentit. Però estan tranquil·les perquè saben que quan surti el sol s’adormiran i es perdran novament pels misteriosos racons de l’inconscient. _ _ [Tuàutem]

[s. XIV; del ll. expurgare 'netejar d'allò dolent o sobrant'] [->pregar ] v tr 1 AGR Podar. 2 fig Esporgar d'errors una teoria, un llibre.

Per què sempre combinen bé els colors de la naturalesa? És igual que sigui hivern, tardor, primavera o estiu... És igual que facis les combinacions d'elements que facis... És igual, perquè ella sempre s'espavila per aparèixer amb estil i recordar-nos què poc en sabem d'això dels colors...

[1839; expressió ll., 'perquè', sorgit segurament en ambients eclesiàstics, aplicat en algunes discussions escolàstiques a alguns que es llancessin a argumentar amb quoniam 'perquè' sense saber després què dir] m Mot emprat en l'expressió tros de quòniam loc adj Talòs, beneitot.

Passar-s'ho bé és molt fàcil. _ Passar-s'ho malament és molt difícil.

Clip a clip, anem fixant el nostre camí...

Escribo... _______________ Escribo: escribo... _______________ Escribo: 'escribo...' _______________ Escribo que escribo... _______________ etc. Escribo: trazo palabras sobre una página. Letra a letra, un texto se forma, se afirma, se consolida, se fija, cuaja: una línea estrictamente h ____________________ o _____________________ r ______________________ i _______________________ z ________________________ o _________________________ n __________________________ t ___________________________ a ____________________________ l _____________________________ se deposita sobre la hoja blanca, ennegrece el espacio virgen, le da un sentido, lo vectoriza: de izquierda __________________________________________________ a derecha d e _ a r r i b a _ a b a j o _ Antes no había nada, o casi nada; después, no demasiado, unas líneas, pero suficientes para que haya un arriba y un abajo, un principio y un fin, una derecha y una izquierda, un anverso y un reverso. _ _ Especies de espacios Georg...

En una famosa pintura de 1916 Francis Picabia escribió: "Il n'est pas donné à tout le monde d'aller à Barcelone". No me extraña que estas palabras, que parecen situar nuestra ciudad en el lugar selecto y distinguido que se merece, al alcance no de todos sino de unos poco, los verdaderos modernos, hayan sido casi siempre interpretadas como un homenaje, como una prueba más de las afinidades que existían entre Piacbia y Barcelona y, por extensión, entre Barcelona y la vanguardia. Se olvida, sin embargo, que con ellas Picabia estaba parafraseando una célebre máxima clásica ("Non licet omnibus adire Corinthum": "No todos pueden ir a Corinto"), que se refería a las míticas putas de aquella ciudad antigua, a la extraordinaria leyenda que hacía de las putas de Corinto las más caras del mundo, de forma que no cualquiera, en efecto, podía pagarlas. Aunque no creo que las putas de Barcelona fuesen las más caras, sí que eran, en cambio, legendarias, o al menos...

Aquesta carta, amiga meua, serà llarga. No m’agrada massa escriure. Sovint he llegit que les paraules traeixen el pensament, però em sembla que les paraules escrites el traeixen encara més. Vós sabeu el que queda d’un text després de dues traduccions successives. I a més a més no sé com fer-ho. Escriure és una perpètua elecció entre mil expressions, cap de les quals no em satisfà, i sobretot cap no em satisfà sense les altres. Tanmateix jo hauria de saber que només la música permet els encadenaments d’acords. Una carta, fins i tot la més llarga, força a simplificar allò que no hauria d’haver estat: s’és sempre tan poc clar des que s’intenta ser comlplet! Voldria fer ací un esforç, no solament de sinceritat, sinó també d’exactitud; en aquestes pàgines hi haurà ratlles; ja n’hi ha. El que us demane (l’única cosa que encara us puc demanar) és de no passar per alt cap d’aquestes línies que tant m’hauran costat. Si és difícil viure, molt més incòmode és explicar la pròpia vida. Alexis o el ...

No se toma la molestia de responder. Vuleve la mirada hacia la ventana y durante un momento se queda contemplando la lluvia. - Algunos días no entiendo por qué llueve siempre de arriba para abajo. Me parece incluso injusto.

[1803; comú amb el cast. chirinola , que significà al s. XVI 'baralla, desori', del nom de la batalla de Cerignola (1503), on molts, castellans i catalans, es vantaren d'haver participat] f Gresca, tabola, soroll festiu. Batalla de Cerignola Fet d'armes ocorregut a Cerignola (Pulla, Itàlia) el 28 d'abril de 1503, decisiu en la guerra entre Lluís XII de França i Ferran el Catòlic per al repartiment del regne napolità, que havien arrabassat de comú acord a Frederic II de Nàpols. L'exèrcit, que havia assolit de trencar el setge de Barletta pels francesos, era format per mercenaris catalans, castellans, gallecs i alemanys, sota el comandament suprem de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità. La infanteria (uns 4.500 homes) era comandada per Pedro Navarro i Diego de Paredes, mentre que l'artilleria ho era per Diego de Mendoza i Fabriccio Colonna, i la cavalleria, per Pere de Pau i Prospero Colonna. Les forces franceses, especialment la cavalleria, toparen...

saps si avui la lluna baixarà per dir-nos bona nit? per la finestra veig el sentinella que vigila, impacient, com el vent fa pessigolles al melic de l'astre de la nit...

Tot i que avui és el dia del teatre, no parlaré del teatre tal i com s'acostuma a entedre: amb un escenari, uns actors preparats, un guió, uns decorats (més o menys carregats), les entrades... A canvi parlaré d' Imporve Everywhere , que d'alguna manera podriem dir que també fan teatre. Improve Everywhere són un grup que realitza 'accions d'improvització' pels Estats Units, especialment a Nova York. A partir d'una idea i la col·laboració de gent anònima (que aparentment actúa de forma espontània) es preten ocupar i transformar temporalment un punt de la ciutat. El grup, format per Charlie Todd , està autogestionat i és sense ànim de lucre. Els dos videos en són un exemple: El primer, Food Court Musical , es va fer en una cafeteria d'un centre comercial de Los Angeles. No dic més, millor jutgeu vosaltres mateixos. El segon, Frozen Grand Central , és una acció a l'Estació Central de NY on 200 volutaris van respondre a la crida d'Imporve Everwhere...

'si no cierras bien los ojos muchas cosas no se ven...'

[1868; del grec eklektikós 'filòsof que escollia el millor de cada sistema', der. de eklégo 'escollir' ] 1 adj FILOS. 1 Relatiu o pertanyent a l'eclecticisme. ___________ 2 m i f Que practica l'eclecticisme. 2 adj i m i f p ext Que amalgama opinions, tendències, etc, generalment considerades com a contradictòries.

Perquè els colors de la tendresa aporten tonalitats més netes al paisatge i fan l'ombra dels arbres molt més densa. Així creixem; i els anys són una pedra de formes consuetes, que no llasta la ingravidesa mòrbida dels somnis ni afeixuga el delit de les mirades. Tot és en tot, i el cicle recomença cada vegada que el desig detura l'ocell del temps i en fixa bé la imatge. Tot és en tot, delimitat, tangible, i a poc a poc, amb mots de cada dia, pot concretar-se en signes, en paraules. Miquel Martí i Pol D'Obra poètica, volum IV. Llibres del Mall, 1980. . [...perquè avui és el Dia de la Poesia, aprofitem-ho]

( http://www.banksy.co.uk/ )

Com costa no deixar per demà el es pot fer avui... procrastination (Procrastination: deixar les coses per més tard)

Estar és estar ?

...m'agradaria ser bruixa per poder volar sobre una fantàstica vareta màgica i fer trucs fabulosos amb la meva escombra de fusta!

I perquè Tuàutem? Doncs perquè com que no em puc aventurar a explicar què serà aquest bloc, passi el que passi, tuàutem és el que serà... [del començament de la fórmula Tu autem, Domine, miserere nobis , literalment 'Però vós, Senyor, tingueu pietat de nosaltres', usada al final de les lectures del Breviari; sense relació de sentit amb l'ús actual de l'expressió] m dial Conjunt de coses en general. >tu_àu_tem.