Calamar
[1349; de l'it. dialectal calamaro , del ll. calamarius 'tinter', de calămus 'càlam d'escriure', aplicat al mol·lusc a causa de la tinta que segrega] m ZOOL Calamars.
Entrades
Càlam
[1839; del ll. calamus 'canya'] m 1 BOT/FARM Planta herbàcia vivaç de la família de les aràcies ( Acorus calamus ), de flors reunides en espigues cilíndriques verdoses i de rizoma que conté un oli essencial aromàtic i amarg. 2 PALEOG Ploma de canya utilitzada en l'antiguitat. 3 ANAT ANIM Part més baixa del sòl del quart ventricle, entre els cossos restiformes. És anomenat també calamus scriptorius.