Tuàutem

Fa 17 anys  Disset Curiosament, 17 és un número que em va acompanyar durant la meva joventut. M'agradava. Més que el 18, més que el 16. Potser perquè és imparell i número primer. Em sembla més fresc, en moviment, sense l'equilibri de la duplicitat. Per això m'agrada. Aquest any n'ha fet 17 i he necessitat regalar-me una pausa. Un espai de clama, de mirar endins. És dimecres i he agafat el dia de festa. Avui fa sol, com ara fa 17 anys. En aquests moments del matí, ja hauríem fet les primers trucades per donar la notícia. Recolzada a la façana del tanatori, vaig marcar el número de la nova feina: Avui no podré venir: la meva mare ha mort . Un silenci incòmode a l'altre costat, portava poc temps en aquell despatx i no sabien que estava malalta.  Alguna trucada més a persones de referència. Encara no hi havia WhatsApp i el missatge s'havia d'estendre per SMS, trucant, en persona... I mentre la gent que m'estimo, anava sabent que alguna cosa s'havia trenc...

De tant en tant arriba la calma trista. La calma trista és densa, compacta i estàtica, i m'arrela per dins, reconnecta els records. Avui que fa un sol radiant com el del primer dia que ja no hi vas ser, ha tornat la calma trista. Però en un instant, una evidència, la calma s'ha trencat. Ploro com aquell dia que vaig saber que anava de debó.  Ploro perquè me n'adono que han passat nou anys pleníssims sense tu,           i m'impressiona Ploro de ràbia perquè me n'adono que m'hi he acostumat,          i m'espanta I de sobte, aquella llàgrima que lliscava galta avall, la del primer aniversari diferent, encara és aquella càlida carícia que sempre trobaré a faltar.

A vegades, quan de bon matí em desperto la cara, torno a sentir la mà de la mare; i si a la cuina em prepraro un cafè, recordo la seva manera de fer. . A vegades, encara la crec arribar, claus en mà, com si vinguès de comprar el pa; i asseguda al sofà, busco, innocent, aquell contacte que em rebia càlidament. . A vegades, si vacil·lo un instant, inevitablement , sento que ella m'estaria animant; nostàlgic aflora un record -subtil, contingut, delicat- des del fons del meu cor. . A vegades, tot cuinant, improvitzo un nou plat i imagino els consells que m'hauria donat. una melodia em balla pel cap, com m'hauria queixat si ella l'hagués cantat! . A vegades, sense voler-ho, retorno a la infància. mare de déu: incertesa, por, nostàlgia. fa rau-rau a la panxa, quant temps feia que no sentia aquesta anyorança... . A vegades, quan s'acosta la nit i s'aixeca la lluna, recordo la seva darrera presència muda; i t ranquil·la, m'amago al meu llit, tot desitjant sentir ...

Una butxaca passa inadvertida fins que algú té el privilegi d'accedir-hi. Llavors, la mirada se m'hi escapa, com si pogués arribar allà on arriba la mà, i la curiositat s'activa. Ja no hi ha manera de desfer l'encanteri. És una simple butxaca, si, però són tantes les coses que pot amagar que només de pensar-ho m'emborratxo d'imaginació. [Tuàutem]

tan inconsistent com valuosa és la il·lusió per una cosa

Mai m'ha semblat del tot natural que la ela precedeixi la ema a l'alfabet . No sé perquè, però s empre he pensat que seria més lògic al revès.

M'agraden els carrers que _____ aparentment rectes ________ es deixen tòrcer per una lleugera imperfecció. Em fascina aquesta lleugera imperfecció. Perquè, en un període concret de l'any, en una hora precisa -si el carrer té una orientació determinada- es produeix el prodigi de la llum: dos trams de carrer, dues façanes, dos ombres projectades en direccions oposades. S embla màgia. [Tuàutem]

La veritat s'intueix per un f O rat ________________________. amagat _____________________ entre els faldons imaginaris de la curiositat ai qui pogués... jo vull ser bruixa! __ [Tuàutem]

_______ plim _ _____________ plim _ ____________________ '

potser si millor donar-li voltes al tarro que deixar que el tarro ens volti potser si _ _ [Tuàutem]

Com cada dia, avui s'acaba un any _______________________ un any de traspàs 365 + 1, un dia de més ___. + 1, un dia de pes Com cada dia, avui comença un any ________________________ un any ordinari 365, cap dia de més ___ , cap dia sotmès _ _ [Tuàutem]

i de sobte . es va trencar en mil bocins (sense avisar) _________________ que es van escampar (dolorosament) _________________ en una extranya i densa suspensió ( crac) _________________ _ [Tuàutem]

Temps al temps i a poc a poc... que __ les ____ coses ________ caiguin _____________ pel ________________ seu ___________________ propi _______________________ PES _ i sedimentin tal com cal _______________________________ de forma natural ___________________________ ______ i consolidin _ I aquesta crosta que es formarà farà de coixí per un nou futur ple-de-tot-i-ple-de-res _ Un res magnífic per anar omplint _________ s e n s e __ p r e s s a ___________________________ amb sensacions contradictòries ___________________________ que haurem d'apendre a _ a s s a b o r i r _ _ [Tuàutem]

La llàgrima més dolça ha vingut avui, a les dotze i poc, dotze i molt... és igual La llàgrima més dolça l'he sentit lliscant, ________________________________ (des del llit, a les fosques, esperant la son) galta avall, _________ plena de tristesa _________ plena de d'amor _________ plena de nostàlgia La llàgrima era densa La llàgrima era càlida _________ era només una _________ era una carícia _____________________ la que tant trobo a faltar _ _ [Tuàutem]

Tornant a casa des d’algun lloc sense importància la M pensa amb tot allò que la densitat del dia amaga i no deixa emergir a la superfície. Les seves preocupacions surten a dialogar amb la nit però no saben expressar-se tal com són. Les paraules, en una batalla ja perduda, intenten vestir-les i sempre fan curt. Però les preocupacions lluiten per fer-se entendre. Lluiten i ploren. Ploren i creixen. Es fan grans i en la seva maduresa comencen a passejar per la nostra consciència en un anar i venir sense sentit. Però estan tranquil·les perquè saben que quan surti el sol s’adormiran i es perdran novament pels misteriosos racons de l’inconscient. _ _ [Tuàutem]

Passar-s'ho bé és molt fàcil. _ Passar-s'ho malament és molt difícil.

Estar és estar ?