M

Tornant a casa des d’algun lloc sense importància la M pensa amb tot allò que la densitat del dia amaga i no deixa emergir a la superfície. Les seves preocupacions surten a dialogar amb la nit però no saben expressar-se tal com són. Les paraules, en una batalla ja perduda, intenten vestir-les i sempre fan curt. Però les preocupacions lluiten per fer-se entendre. Lluiten i ploren. Ploren i creixen. Es fan grans i en la seva maduresa comencen a passejar per la nostra consciència en un anar i venir sense sentit. Però estan tranquil·les perquè saben que quan surti el sol s’adormiran i es perdran novament pels misteriosos racons de l’inconscient.

_

_

[Tuàutem]