Ticvélipuc
tan inconsistent com valuosa
és la il·lusió per una cosa
17 ANYS
Fa 17 anys Disset Curiosament, 17 és un número que em va acompanyar durant la meva joventut. M'agradava. Més que el 18, més que el 16. Potser perquè és imparell i número primer. Em sembla més fresc, en moviment, sense l'equilibri de la duplicitat. Per això m'agrada. Aquest any n'ha fet 17 i he necessitat regalar-me una pausa. Un espai de clama, de mirar endins. És dimecres i he agafat el dia de festa. Avui fa sol, com ara fa 17 anys. En aquests moments del matí, ja hauríem fet les primers trucades per donar la notícia. Recolzada a la façana del tanatori, vaig marcar el número de la nova feina: Avui no podré venir: la meva mare ha mort . Un silenci incòmode a l'altre costat, portava poc temps en aquell despatx i no sabien que estava malalta. Alguna trucada més a persones de referència. Encara no hi havia WhatsApp i el missatge s'havia d'estendre per SMS, trucant, en persona... I mentre la gent que m'estimo, anava sabent que alguna cosa s'havia trenc...
Comentaris