Tuàutem

Totes les persones grans han començat per ser infants ______________________ (però poques se'n recorden) [Antoine de Saint- Exupéry]

A vegades, quan de bon matí em desperto la cara, torno a sentir la mà de la mare; i si a la cuina em prepraro un cafè, recordo la seva manera de fer. . A vegades, encara la crec arribar, claus en mà, com si vinguès de comprar el pa; i asseguda al sofà, busco, innocent, aquell contacte que em rebia càlidament. . A vegades, si vacil·lo un instant, inevitablement , sento que ella m'estaria animant; nostàlgic aflora un record -subtil, contingut, delicat- des del fons del meu cor. . A vegades, tot cuinant, improvitzo un nou plat i imagino els consells que m'hauria donat. una melodia em balla pel cap, com m'hauria queixat si ella l'hagués cantat! . A vegades, sense voler-ho, retorno a la infància. mare de déu: incertesa, por, nostàlgia. fa rau-rau a la panxa, quant temps feia que no sentia aquesta anyorança... . A vegades, quan s'acosta la nit i s'aixeca la lluna, recordo la seva darrera presència muda; i t ranquil·la, m'amago al meu llit, tot desitjant sentir ...

Una butxaca passa inadvertida fins que algú té el privilegi d'accedir-hi. Llavors, la mirada se m'hi escapa, com si pogués arribar allà on arriba la mà, i la curiositat s'activa. Ja no hi ha manera de desfer l'encanteri. És una simple butxaca, si, però són tantes les coses que pot amagar que només de pensar-ho m'emborratxo d'imaginació. [Tuàutem]

_ Llenaba hojas y hojas de dibujos extraños, parecían máquinas. Una noche Hélène le preguntó _ - Qué son? - Es una pajarera. - ¿Una pajarera? - Sí. - ¿Y para qué sirve? Hervé Joncour mantenía los ojos fijos en aquellos dibujos. - Se llenan de pájaros, todos los que se pueda, y después, un día que suceda algo feliz, se abren sus puertas de par en par y se mira cómo vuelan libres. _ _ Seda Alessandro Baricco

tan inconsistent com valuosa és la il·lusió per una cosa

Mai m'ha semblat del tot natural que la ela precedeixi la ema a l'alfabet . No sé perquè, però s empre he pensat que seria més lògic al revès.

M'agraden els carrers que _____ aparentment rectes ________ es deixen tòrcer per una lleugera imperfecció. Em fascina aquesta lleugera imperfecció. Perquè, en un període concret de l'any, en una hora precisa -si el carrer té una orientació determinada- es produeix el prodigi de la llum: dos trams de carrer, dues façanes, dos ombres projectades en direccions oposades. S embla màgia. [Tuàutem]