Tuàutem

avui he ensumat la primera primavera no és cap aroma en especial només és una sensació possible de percebre quan escolten els sentits _ _ [Tuàutem]

Qui roba una arrova de roba no roba l'arrova, que roba la roba.

[s. XII; de l'àr. rub' 'quarta part' (àr. vg. rúba' , rúb'a ), der. de 'árba' 'quatre'] f 1 METROL Mesura de pes equivalent a 1/4 de quintar. La rova catalana val 26 lliures i equival a 10,4 kg. _ 2 INFORM Arrova 2 HOM: roba .

Com cada dia, avui s'acaba un any _______________________ un any de traspàs 365 + 1, un dia de més ___. + 1, un dia de pes Com cada dia, avui comença un any ________________________ un any ordinari 365, cap dia de més ___ , cap dia sotmès _ _ [Tuàutem]

[s. XIV; cat. ant. greesca 'joc afectat per esvalots i baralles', ll. graecĭsca , fem. de graecĭscus 'propi dels grecs', per al·lusió a la fama d'una certa manera de fer dels grecs] f 1 Antic joc de daus. _ 2 Tabola, gatzara. _ 3 Baralla, avalot.

Hay que estar siempre borracho. Ésa es la clave, ésa la única cuestión. Para no sentir la horrible carga del Tiempo que os rompe los hombros y os inclina hacia el suelo, tenéis que emborracharos sin tregua. ¿De qué? De vino, de poesía, de virtud, a vuestro antojo. Pero emborrachaos. Y si en algun momento, en las escalinatas de un palacio, sobre la verde hierba de un foso, en la soledad triste de vuestra habitación, os despertáis, la embriaguez menguada o desaparecida, preguntad al viento, a la ola, a la estrella, al pájaro, al reloj, a todo lo que huye, a todo lo que gime, a todo lo que rueda, a todo lo que canta, a todo lo que habla, preguntadles qué hora es; y el viento, la ola, la estrella, el pájaro, el reloj, os responderán: "¿Es la hora de emborracharse! Para no ser esclavos martirizados del Tiempo, emborrachaos; ¡emborrachaos sin tregua! De vino, de poesia o de virtud: a vuestro antojo". El esplín de París Charles Baudelaire