Mec -a

[s. XIV; d'origen expressiu amb probable influx del ll. moechus, i aquest, del gr. moikhós 'efeminat; adúlter']

1 1 adj Sense pèl. Tenia la barba meca.
__2 adj i m Barbamec.
__3 fer el mec fig Fer-se veure.
2 adj fig Beneit, ximple.
3 m i f RAM Vedell.

Comentaris