Es va recolzar en aquelles darreres ràfegues de llum per atansar-se al llit on, sota les mantes, dormia una nena, preciosa i ignorant de qualsevol altre lloc que no fos aquell. Ann Deverià la mirà - però amb una mirada per la qual mirar ja és una paraula massa forta - mirada maravellosa que és veure sense preguntar-se res, veure i prou - una cosa semblant a dues coses que es toquen - els ulls i la imatge - una mirada que no pren sinó que rep, en el silenci més absolut de la ment, l'única mirada que realment ens podria salvar - verge de qualsevol pregunta, no marcada encara pel vici de saber - única innocència que podria prevenir les ferides de les coses quan penetren de l'exterior en el cercle del nostre sentir - veure - sentir - perquè no seria res més que un meravellós ser davant, nosaltres i les coses, i rebre tot el món als ulls - rebre - als ulls - el món. Així només les mares de Déu sota les arcades de les esglésies saben veure l'àngel que davalla dels cels d'or a l'hora de l'Anunciació.
Oceà
Alessandro Baricco
Comentaris
Un petó.